SIERRA NEVADA LÍMITE ROAD

Aquest cap de setmana, El Claudio, l'Anna i Alfonso tancaven la temporada de marxes participant a la Sierra Nevada Límite Road, una prova singular, caracterítzada pel seu recorregut de duresa extrema com ho demostren els 4.400m de desnivell acumulat que presenta en només 145 km. En el km. 0, ja s'afronta la pujada a l'alt de Monachíl, amb els primers 5 km que no baixen del 10% de mitja, arribant al final del port amb rampes del 20%. Seguidament es pujen els alts de Qüentar i Blancares, per a seguir en una zona de rampes de 500m a 1km al 10 % que es convertíen en una agonía. posteriorment és tornava a pujar l'alt de Blancares per l'altre costat i començava a pujar ja cap a Sierra Nevada. Un cop arribats a Güejar-Sierra s'entrava en el remate del dia. Un tram de carretera estreta i d'asfalt rugós on durant 4km les rampes en cap momemt baixaven del 15% d'inclinació, amb pics constants que arribaven a superar el 20%. Posteriorment el port continuava per a finalitzar els 30 km de pujada fins a l'estació d'esquí de Pradollano (Sierra Nevada) a 2.200m d'alçada.

El trio del team ha rodat junts tota la llarga jornada (8h18m), on només començar als 2km de l'inici de Monachil, en Claudio punxava la seva roda trassera, impossibilitant la reparació. L'assistència neutra li cedia una roda de recanvi amb la que continuar. El problema? Un pinyó gran de 23 dents, massa petit per a afrontar el que quedava. passats uns km. l'Alfonso cedía la seva roda amb un pinyó gran de 26 per a millorar la prestació den Claudio i així poder continuar, i ell assumía l'anar clavat amb el 23 (S'ha de cuidar al director!!!). Si a la duresa, els desarrollos i altres no era prou. En el segon avituallament de Blancares, l'organització (Tot i contar amb el suport de l'exèrcit) degut al calor es quedava sense aigua i els nostres corredors s'havíen de buscar la vida buscant una font, i tenint que fer trekking amb les cales per la muntanya. Posteriorment al tram exageradament dur de l'Hotel del Duque, l'Anna tenía que ser atèsa pel metge de cursa per un cop de calor. A pesar d'aixó, i ja que estaven a 10 km de meta (tot i ser en pujada), decidien continuar per a concluír una autèntica prova límit per al cos. Increïble la quantitat de gent que va abandonar, ciclistes estesos pel terra buscant les hombres, gent vomitant de l'esforç i l'ambulància amunt i avall rescatant als que el cos havíen abandonat les forçes.
Els tres a meta, desfets, però plens de felicitat d'haver acabat aquesta aventura. De la que ara per ara no pensen repetir. Però si tornen sabràn a que enfrontar-se i com fer-ho.
Ah!!! I destacar que el dijous van pujar el Pico Veleta, la carretera més alta d'Europa a qüasi 3.400 m d'alçada!!
Per a ells fí de temporada. El cos i la ment ja els demana descans. Ara es dedicaràn a sortides domingueres i entrenos de platja i cervesa. L'any que vindrà més i millor!!! Ja informarèm de més...