Seguint amb les entrevistes dels nostres corredors, ha arribat el torn al corredor ampostí, Xavier Segarra.
Quin motiu et va portar a la pràctica del ciclisme?
Als 8 anys vaig començar a jugar a futbol, però com no devía ser molt bo, casi sempre estaba a la banqueta, llavors vaig decidir canviar d’esport i el que mes m’agrada era ciclisme, vaig començar gracies a un company de clase que tambe corria i hem va animar.
Quants anys fa que estas federat?
Estic federat desde l’any 89, tenia 10 anys i fins al dia d’avui sempre he tingut llicencia.
Ens sabries dir quina va ser la teva primera cursa?
La primera cursa va ser el 7 de maig de 1989 a Mont roig del Camp, vaig quedar 6e i hem van donar la típica medalla que donaven a les curses d’infantils. Com no, la cursa la va guanyar un tal Xavi Florencio, que ja apuntava maneres.
Com troves que està la salut del ciclisme de les terres de l’ebre?
A nivell de corredors i practicants veig que hi ha molta afició com sempre. Però a nivel d’organitzar activitats , sempre som els mateixos els que organitzem curses i falta que altres clubs s’impliquin més.
Quina disciplina del ciclisme t’agrada mes?
Per competir evidentment la carretera que es la que millor em defenso, com a oci la btt a poder ser pels ports i en la gent del cabring, i com a espectador em quedo amb la pista per ser la més espectacular i emocionant de totes.
Penses que les institucions públiques s’impliquen el suficient?
Evidentment no, ens tenen bastant oblidats , ja que costem molt menys diners que altres esports que tenen instal.lacions, i reben més diners sense fer tanta publicitat com el ciclisme.
Tens alguna fita important per al 2011?
Simplement pasarmeu be, i ajudar en lo que pugui als companys d’equip.
Com pots compaginar els entranaments amb el treball?
Entre setmana surto 3 dies un parell d’hores , a l’hora de dinar,restan-li temps a la dona i a mun fill , que son els que realment m’apoyen per a que pugue practicar l’esport que m’agrada.
Que opines dels teus companys d’equip?
Es dels equips que he estat mes a gust, suposo que aquí tots correm per pasar-ho bé, i això fa que siguem tots una pinya, i tenim un ambient formidable.
Recordes algún moment feliç que t’aigue aportat el ciclisme?
Molts moments feliços, sempre quan organitzem una cursa i tot ha anat bé, et sents feliç i decideixes tornar a organitzar un altra activitat.
Personalment l’any 96, quan vaig fitxar pel c.c.tarragona, un dels millors equips de Catalunya , amb el millor director que he tingut mai, en Josep Pedrola, que em va ensenyar molt esportivament, i uns companys d’equip, que encara avui mantenim una bona amistat.
A part de ser corredor, compagines tambe la tasca de president dels Joves ciclistes d’Amposta, com ho portes?
Ho porto bé, tot i que detras del club hi ha molta feina ,que moltes vegades es més criticada que reconeguda. Sempre dic que per a ser un bon president tens que tindre un bon vice-president, y jo tinc la sort de que el tinc i entre els dos tirem el club endavant.
Estat civil: casat
Una beguda: coca cola
Una pel.licula: la tormenta perfecta
Color preferit: blanc i blau hasta la mort
Una pesadilla: no tenir una bona salut yo i els que més m’estimo.
Un company d’entrenament: evidentment Xavi Perolada, es la persona que mes paciencia a tingut en mi, quan no caminva ni cap atràs. No tinc diners per a pagar-li.
Per acabar.
Bons nadals i feliç any nou a tots els seguidors del TEAM CAN VICTOR, I del ciclisme en general.
FORÇA PEDALS.
Arribades aquestes altures de l’any i amb només una cursa per acabar la temporada, ha arribat l’hora de fer les pertinents valoracions de l’any.
