Seguint amb les entrevistes dels corredors del club Joves Ciclistes d'Amposta, ha arribat l'hora d'entrevistar a la fèmina de l'equip, Anna Vericat.
Quin motiu et va portar a la pràctica del ciclisme? Després de 10 anys de competir en twirling i estar un any inactiva vaig trovar la necessitat de realizar un esport. Així amb la companyia d’Alfonso vaig començar a sortir amb el propòsit de participar en 4 mesos en la Quebrantahuesos, i així va ser.
Quants anys fa que estàs federada?
Fa tres anys.
Ens sabríes dir quina va ser la teva primera cursa?
La primera marxa va ser los Degollaos, i la primera cursa el Campionat d’Espanya de fèmines a Cuenca.
Com trobes que està la salut del ciclisme a les teves terres?
Jo només parlaré del ciclisme femení. Desde les institucions i els clubs de ciclisme no hi ha un esperit de motivació que arrastre a les noies a la competició, jo animaria a les noies de les terres de l’Ebre a realizar quedades o sortides populars només de fèmines, on sentir-nos més en el nostre nivell.
Quina disciplina del ciclisme t'agrada més?
La carretera indiscutiblement, sobretot les marxes de llargs quilometratges i en ports durs.
Trobes que les institucions públiques s'impliquen suficient?
A nivell de Barcelona i rodalies crec que hi ha implicació de la federació, amb activitats al velòdrom d’Horta, accès a tècnics i medicina esportiva, concentracions al CAR…, en canvi aquí restem desemparats.
Tens alguna fita important per al 2011?
Participar a múltiples marxes i curses, i seguir progressant.
Com pots compaginar l'entrenament setmanal amb el treball si et marca un horari molt intensiu?
Pel fet de ser infermera hem veig condicionada a replantejar i ajustar continuament els entrenament depenent de torns i guardies. Ho aconsegueixo dormint i descansant poc i treient temps als amics, familia i a l’estudi.
Que opines dels teus companys d'equip?
Que són collonuts, bons dalt i baix de la bici. M’ho passo molt bé en ells i m’ajuden a millorar.
Recordes un moment feliç que t'haigue aportat el ciclisme?
La primera vegada que vaig pujar al podi de la Quebrantahuesos i tots els ports mítics del ciclismo que he tingut el plaer de poder pujar. També les tantes vegades preuada companyia d’Alfonso i la grupeta d’Ulldecona.
Com portes el fet de ser la única noia a l’equip?
Hem sento una privilegiada de poder entrenar i compartir moments amb uns companys que hem cuiden tant i hem fan sentir tant bé.
Estat civil:
Soltera.
Una beguda:
L'aigua.
Una pel•lícula:
Dirty Dancing i el Hombre de la mascara de hierro, van marcar la meva infància.
Color preferit:
El verd i el taronja
Un malsón:
La foscor.
Una salutació:
Només desitjar-vos que ho passeu tant bé com jo ho passaré a la carretera aquest any.
Salutacions a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El Team Restaurant Can Victor, no se hace responsable de los comentarios introducidos en esta sección y se reserva el derecho de borrar los comentarios que no resteten a las personas o que no hablen de ciclismo.